El Dol

Tanatologia

Testament vital

Com afrontar una pèrdua?

Què és el Dol?

   És l'estat de dolor que experimentem les persones i també molts altres éssers vius, causat principalment per la mort d'un ésser estimat. Un procés de dol també pot tenir lloc després de pèrdues importants. L'aflicció és proporcional a l'amor que se sent. Ni es besa, ni es plora a qui no es vol. L'amor fa que els petons tinguin ara forma de llàgrima, per tant és més adequat no lluitar contra això i acceptar que durant un temps el ritme de vida serà diferent. Podem trobar com diferents autors i professionals de la psicologia, psiquiatria o tanatologia entre d'altres, defineixen de manera diferent les fases per les quals passa una persona en procés de dol. Estan d'acord però, que no és un procés lineal i que cada persona ho viurà de forma especial. Moments de grans alts i baixos es donaran cita diàriament i només podrem dir que el duel s'ha resolt quan siguem capaços de pensar en l'ésser estimat, sentint tendresa per tot el que hem sentit i compartit al seu costat. En aquests moments haurem explorat en el més profund de nosaltres mateixos i això ens convertirà en persones més sàvies. Segons E. Kübler - Ross , el procés de dol consta de :

Negació emocional. Apareix en el moment en què la persona rep la notícia de la mort. L'estat de xoc pot durar 15 dies o més. Moment en què necessita defensar-se del que ha passat amb frases com: "no pot ser", "no pot haver passat". És normal no recordar dades molt senzills.
Protesta y rebel·lia. Per què ha passat? Perquè a ell/a?. Són les preguntes més habituals. Pot durar aproximadament 3 mesos. Tanmateix hem observat com aquest temps es dilata fins a la resolució de processos judicials existents majoritàriament en les morts accidentals. Hi ha persones que han hagut de viure anys pendents d'una resolució i sense poder avançar en el duel. Molts conflictes familiars s'originen en aquesta fase.
Profunda tristesa i disgust. Pot durar aproximadament un any o més. Sorgeix com a resposta a l'evidència de la pèrdua que la persona sent en el seu interior. Durant el primer any van a viure els esdeveniments importants sense la presència de l'ésser estimat (vacances, Nadal, aniversari o dies que eren especialment importants). S'adona que res tornarà a ser com abans (la roba, la compra, el menjar), ni tan sols ella mateixa. Resulta difícil poder tenir cura de la casa, d'acord no és estrany veure com les plantes moren. No confondre amb una depressió, la causa de la profunda tristesa és ben clara i no s'han de suprimir les reaccions de dolor. Els sentiments són com brases latents, que més tard es poden tornar a encendre i manifestar-se de forma desordenada i poc saludable.
Acceptació intel·lectual. En aquest moment del camí la persona comença a acceptar la pèrdua, però encara queden molts sentiments al respecte.
Acceptació global i capacitat de crear nous víncles. S'arriba a aquesta fase després de 2 o 3 anys. Acostumar-se a una nova vida requereix temps i reflexió. Els nous vincles ajudaran a la persona a sentir satisfacció per seguir vivint.

    GestDol us vol ajudar a donar respostes saludables al procés de dol per la mort d'un ésser estimat o oferir recursos als que vulguin ser una ajuda per a persones que es trobin en aquesta situació.

cubs
“La mort de la persona estimada m'ha deixat en un immens pou de dolor. Necessito que em responguin a molts dubtes, saber si el que viu és normal i conèixer també la forma de tornar a sentir interès per la Vida”
  Ana

 

    Les emocions necessiten ser ventilades i compartides i el camí del Duel necessita de temps. És important saber que negar un fet que produeix dolor pot provocar malalties tant físiques com psíquiques, així com conflictes familiars, de relació de parella, laborals, escolars, etc.

Dol per un fill

    De totes les morts, la d'un fill és sens dubte la que pot conduir a una persona pel camí de la total desesperació. Es viu la sensació que el món ha quedat paralitzat, no té sentit i l'absència és el company de cada di . Un fill representa per als pares el més important i els vincles afectius que existeixen són únics. Segons algunes estadístiques, 2 de cada 10 dones que desenvolupen un càncer de mama, ho fan durant els dos anys següents de la mort d'un fill . També alguns autors indiquen que el 50 % dels pares que han perdut un fill es divorcien abans dels tres anys després de la mort. Això pot ser un indicador que la diferència de gènere pot ser determinant en la forma de viure i expressar el dolor. En qualsevol cas el dolor no expressat pot conduir a les persones per un difícil camí. Podem trobar una gran necessitat d'omplir el buit que el fill ha deixat i podem detectar també dificultats emocionals en la resta de fills . Moltes mares decideixen negar-se a tenir relació amb res que impliqui una satisfacció o plaer, pel sentiment de culpa que neix al seu interior. Per això en nombrosos casos:

  • Les relacions sexuals són pràcticament nul · les.
  • Apareixen en alguns casos desequilibris nutricionals.
  • Negació a participar en celebracions familiars.
  • Oposició a planificar vacances o sortides familiars.
cubs “Viure el dol per la mort d'un fill pot significar una maduresa i un esforç tan important que arribi a transformar profundament la persona”
  Xusa Serra

 

Dol per la parella

   Segons Bowlby, "Encara que tots els vidus/es tenen símptomes de depressió durant el primer any, els més joves manifesten més malestar a nivell físic. Alguns autors indiquen que després de la mort de la parella hi ha un augment de símptomes com cefalees, tremolors, vertigen, palpitacions i problemes gastrointestinals. Altres estudis diuen que la mortalitat és més alta en homes i dones poc després de la mort de la parella . Moltes vídues manifesten que van necessitar més de tres mesos per entendre i creure que el seu marit havia mort i que no tornaria. Podem trobar símptomes més clars en parelles amb una relació simbiòtica i després de molts anys de convivència . Costa separar de la ment dels propòsits conjunts que havien forjat i que representaven tota una vida . Estudis de Shuchter de 1986 diuen, que la majoria de vidus / es tornen a trobar estabilitat emocional passats 2 anys després de la pèrdua. Parkes en canvi diu que no ho aconsegueixen fins passats 3 o 4 anys. La veritat és que no hi ha fórmules, ni necessitats iguals per a tothom. Però l'experiència ens indica que, de la mateixa manera que abans d'obrir un nou llibre acabar el que estàvem llegint, per poder iniciar amb satisfacció una nova relació, abans hem d'haver tancat el llibre que havíem escrit amb l'anterior parella. Això evitarà arribar a confondre o comparar les relacions.

cubs “Plorar és necessari, cada llàgrima vessada es convertiria en un petó si la teva parella estigués al teu costat. Només es plora per aquell que es vol i s'enyora”
  Xusa Serra

 

Tanatologia

    La Tanatologia és la ciència que investiga els aspectes socials, biològics, antropològics, creences, rituals i personals que tenen relació amb la mort i el morir. El tanatòleg estudia els aspectes relacionats amb el final de la vida, la mort i el dol com a processos relacionats amb la pròpia vida. En les societats més modernes, el creixent desenvolupament tecnològic iniciat al segle XVIII amb la Revolució Industrial, ha canviat molts aspectes relacionats amb la forma de viure la vida. Entre els més importants que podem observar hi ha l'augment considerable de l'esperança de vida . Podem apreciar com s'ha fomentat entre la població la idea de "l'eterna joventut" i com això ens ha portat a viure d'esquena al fet natural de morir.

La lluita per la supervivència és un acte instintiu que ens ajuda a preservar el més gran que tenim, la Vida, però també és important ser conscients que la mort és necessària per assegurar la supervivència de qualsevol espècie, inclosa la nostra. Voler evitar la mort per tots els mitjans pot provocar un gran desassosse. Des d'aquesta perspectiva, hauríem també d'aprendre a donar més valor a tenir cura dels que necessiten morir, ja cansats potser de lluitar per preservar la seva vida. Les prioritats i necessitats de la persona que es prepara per morir, potser distin dels objectius que possiblement tinguin les persones sanes que els envolten.

   "En la societat occidental, històricament, el dol era un costum on s'especificava indumentària, comportament i límits d'interacció i temps. Pel que sembla hi ha una ràpida caiguda de prestigi i desacreditació de la persona en dol. Això ha fet que moltes de les dificultats actuals per recuperar-se de la pèrdua d'un ésser estimat es deu, en part, a l'absència de rituals establerts i patrons estructurats de dol. No hem d'oblidar que la interacció social és un element central que permet que el deutors comenci a reconstruir la seva realitat amb un significat i identitat a la vida ".

    Article extret de la Sociedad Española e Internacional de Tanatologia

Cerimonia de comiat

    Es importante que la ceremonia sea un acontecimiento único y especial. Cuanto más personalizada sea esta, mayor será el confort y la satisfacción que reciba la familia y amigos. Un hecho, una acción, un recuerdo especial se tendrá presente toda la vida, convirtiéndose en una importante ayuda para un proceso de Duelo saludable.

cubs

“Me gustaría ofrecerle una ceremonia tan especial como el/ella era. Pero necesito que me ayuden a expresar lo que necesito decir. El recuerdo de este momento nos acompañará toda la vida y sé que más tarde nos llenará de satisfacción”

  Xusa Serra

 

    GestDol os ayudará a disponer de recursos para ofrecer una ceremonia personalizada e incluso os ayudará, si lo deseáis, a que os sintáis capaces de participar en ella.

    El Tanatorio y el funeral son indispensables para conseguir que las familias dispongan de todo lo que necesitan para sentirse cómodas y con espacio para expresar sus emociones y que su duelo es respetado y comprendido.
Los recuerdos de estos momentos quedaran grabados con gran intensidad en el recuerdo íntimo de las personas dolientes. Tener la sensación “a posteriori” de que la persona querida a recibido el mejor adiós, hará que la posición frente a las emociones sea más sana.
    Los Servicios Funerarios de los países más desarrollados, contemplan la necesidad de cambiar e incluso recuperar algunos aspectos relacionados con la tanatología y ofrecerlos a una sociedad cada vez más consciente de la necesidad de cuidar de los sentimientos y los estados emocionales. Es adecuado eliminar espacios fríos e impersonales poco propicios para la compasión y convertir las funerarias en espacios de recogimiento, expresión de rituales y dolor.
    Es recomendable recuperar y adaptar los rituales funerarios a nuestra forma de vivir como instrumentos que favorezcan la elaboración de duelos más saludables. Estos rituales nos ayudaran a vivir simultáneamente momentos de intenso dolor, con recuerdos satisfactorios por lo que se ha sabido ofrecer.
    La experiencia indica que cuanto más personalizada es la celebración del último adiós, más satisfacción se siente a través del tiempo, siendo también una importante ayuda para disminuir el miedo a la propia muerte. Toda persona, de cualquier edad, escribe de forma personal su propia historia de vida, unas características especiales que la hace única a los ojos de los demás.
    Es importante tener en cuenta las circunstancias que se derivan de la muerte, la forma de morir, la edad del difunto, el tiempo utilizado para las autopsias o extracciones de órganos y garantizar que las familias dispongan de suficiente tiempo para velar a su ser querido.
    Es imprescindible que se sientan acompañadas de la misma forma que acompañan, ayudándolas a descubrir el beneficio de despedirse del cuerpo del fallecido como forma de integrar intelectualmente la muerte y favorecer un duelo saludable.

Testamento Vital

    El 29 de diciembre de 2000, Cataluña aprueba la Ley del Testamento Vital (o Voluntades Anticipadas), otras Comunidades Autónomas han seguido también esta iniciativa y disponen de una legislación al respecto.

    El Testamento Vital, nace a consecuencia de haber creado dentro de nuestra desarrollada sociedad, una moderna y en algunos casos poco humana forma de morir.
    Representa para el paciente y las familias una forma legal de dar a conocer las voluntades que ha manifestado en relación a su forma de morir. En él se indica la voluntad expresada por una persona sobre las decisiones y elecciones terapéuticas y médicas que le afectarán en la fase final de la vida. Se manifiesta la voluntad de ser asistido, incluso, de dejarla morir rechazando cualquier medio de sostén vital, cuando se encuentre afectada por una grave enfermedad.
    Que destacar del Testamento Vital:

  • Expresa que no se prolongue la vida artificialmente por medio de tecnologías y tratamientos extraordinarios y no se atrase irracionalmente el momento de la muerte.
  • Es un documento en el que una persona mayor de edad, con capacidad legal y de forma libre, expresa las instrucciones a tener en cuenta cuando se encuentre en una situación en que las circunstancias  no le permitan expresar personalmente su voluntad.
  • Las Voluntades Anticipadas deben ser acordes con las previsiones del ordenamiento jurídico y la buena praxis clínica. No es necesario padecer una enfermedad grave para hacer el Testamento Vital.
  • El Documento de Voluntades Anticipadas (DVA) se puede hacer ante un notario o tres testimonios mayores de edad, con plena capacidad para obrar. Como mínimo dos de ellos no deben tener relación de parentesco hasta el segundo grado, ni estar vinculados por relación patrimonial.
  • El DVA se entregará al/los médico/s responsable/s (se pueden tener varias copias) e incluirlas dentro de la/s Historia/s  Clínica/s
  • El otorgante puede nombrar un representante que actuará como interlocutor en el caso de que no pueda expresar su voluntad por si mismo.
  • La renovación o ampliación del DVA se puede hacer siempre que se cambie de opinión. El Departamento de Sanidad y Seguridad Social tiene habilitado un registro centralizado de DVA. Se puede realizar a mano o con un impreso ya creado para tal afecto.

    Más información en:

        Asociación Derecho a Morir Dignamente (DMD)

        Registro de Voluntades Anticipadas (Catalunya)

 

Atención terapéutica personalizada

    GestDol te ofrece un trato personal que responderá de forma profesional y cálida a las dudas surgidas durante una enfermedad, en el proceso de morir  o en el duelo por la pérdida de un ser querido. Para ello, ponemos a tu disposición un Servicio de e-mail de Atención al Duelo. Este servicio puede atenderte independientemente de tu estado físico o emocional y del lugar donde te encuentres. De este modo, podemos resolver tus dudas o inquietudes sin necesidad de desplazamientos.

    GestDol también está a tu disposición para atenderte a través de visitas presenciales previamente concertadas.

 

Grupos de duelo

    El principal objetivo de los Grupos de Duelo, es que el duelo sea saludable.
    Dentro de los Grupos de Duelo la experiencia de nadie es más o menos importante que la del otro y cada persona dispone del tiempo que necesita para poder hablar. El Grupo ofrece la posibilidad de poder estar la lado de personas que están en una situación muy parecida, que han perdido hijos, parejas, hermanos, padres. Es importante decir que no se siente dolor por una pérdida que no hemos vivido y que el dolor de los demás no se añade al nuestro.
    Para las personas que no han pasado por una pérdida tan importante, a veces les cuesta entender como es el camino del dolor y pueden aparecer dificultades para estar al lado de una persona en duelo. Podemos observar como en general hay una necesidad de distraer y no hablar de la persona que ha muerto como forma de evitar la pena del otro. Nada más lejos de la realidad, la persona afligida no deja de pensar en su ser querido.
    El proceso de Duelo hay que vivirlo, si no es así pueden aparecer enfermedades físicas o psicológicas, que pueden poner en peligro la vida de la persona, así como el entorno familiar, social, laboral.
    Los Grupos terapéuticos de Duelo de Cerdanyola del Vallès y Barberà del Vallès (provincia de Barcelona), se crearon hace siete años con el propósito de ofrecer un espacio donde compartir de forma abierta, pensamientos, sentimientos y dudas que puedan aparecer a lo largo del camino.
    Para formar parte del Grupo terapéutico de Duelo es importante:
· Que hayan transcurrido como mínimo 5 semanas desde la muerte del ser querido. Que la persona empiece a sentir el inmenso vacío que ha dejado el ser querido y ello le ayude a aceptar que ya no está.
· Que sienta la necesidad vital de encontrar un camino dentro de tanta incertidumbre.
· Que desee aprender a conocer los sentimientos y el intenso dolor que va a sentir durante largo tiempo. No es fácil aprender a mirarse al interior de cada uno, especialmente por que estamos en una sociedad donde se apuesta por el “tener y no, por el sentir” y nada nos enseña cuando hemos de aprender a restar y no sumar.
Durante estos años han formado parte de los Grupos más de 100 personas y constato que el tener la posibilidad de compartir el dolor, hablar abiertamente del ser querido y ser escuchado sin ser juzgado, está muy relacionado con la elaboración de duelos saludables.
· La mayoría de personas se han reincorporado a su trabajo habitual, otras han sentido el estimulo de entrar en el mundo laboral o iniciar estudios en distintas disciplinas.
· La mayoría han conseguido de forma voluntaria y bajo control médico, abandonar los tratamientos depresivos y ansiolíticos.
· Al sentirse más seguras de si mismas, se han convertido en una gran ayuda para sus familias.
· Los Grupos han trabajado el control y la evitación de conflictos, así como la resolución de los que existían anteriormente. Como consecuencia encontramos cambios importantes en la actitud ante uno mismo y ante los demás.
· El proceso de duelo de los niños ha sido uno de los objetivos de los Grupos. Se ha reconducido su proceso de duelo a través de padres, tutores o maestros.

cubs

“Mi respeto y admiración por las personas que consiguen encontrarse cómodas observando su interior. Que intentan comprender el porque de cada sentimiento, que permiten mostrar abiertamente la tristeza y consiguen el respeto de los demás. Todas ellas al final del camino, se convierten en personas realmente sabias y supervivientes en una sociedad donde el dolor se intenta esconder, aparcar e inhibir”

  Xusa Serra

 

Xusa Serra Llanas

Diplomada en Infermeria, Llicenciada en Antropologia Social i Cultural i Tanatóloga. Presidenta de l' Associació GestDol per a l'acompanyament a personas en procés de morir, els seus familiars i conducció de grups de dol per la mort d'un ésser estimat.            més ....

tel T'atenem

ir arriba